H erma Afrodita
I acte
Status:
Les glàndules endocrines, en especial de la hipòfisis o de las glàndules adrenals, mai li havien funcionat correctament. Aquest fet feia diferent el seu cos jove. La seva pell era molt subtil, els seus cabells fins, un cos esvelt, blanc com la llet, unes mans suaus i fredoliques. Hi veia a traves dulls verds resguardats per imponents pestanyes. El rubor sempre era present a les seves galtes imberbes. De fet no tenia pel enlloc més que el cap i això provocava una falsa percepció dinfantesa. Aquell cos era hermafrodita i sanomenava: Afrodita. Tenia un marit lleig, coix i amb una hirusta gepa. Es deia Hefest i era ferrer, més ben dit, era lencarregat del foc. Es passava tot el dia avivant la flama. No parava, era inalterable. Anava sempre brut de cendra i entre la barba de pels cremats sempre si podia trobar insectes de la fusta. Durant el dia treballava amb foc i durant la nit, mentre tothom dormia, feia lamor amb el cos asexual dAfrodita.
Detonant:
Un matí quant Hefest treballava, la mà dreta dAfrodita va embogir. Crits dintre la casa. Tenia la mà lila i les venes inflades. El dolor era molt fort. Al palmell li va aparèixer una boca amb una barba tupida i llarga. Que li deia: per fi em podré alliberar!! Per fiii!! Afrodita sense saber que li passava premia el braç malalt amb laltre mà; lesquerra.
Clímax:
Ja feia hores que Afrodita lluitava amb aquella mà posseïda. Ja tenia tot el braç morat. Un braç contra la resta de cos. La boca lintentava mossegar i a força de insistència ho va aconseguir un cop,... dos cops....tres, quatre! Ara guanya la mà rebel. Sestava menjant a lAfrodita!. Lésser cridava. El braç mutant sanava engordat per la gran quantitat de carn i ossos que engolia. Un cop ple, el braç es va separar del cos i va marxar de la casa en silenci reptant com una serp. La mà feia de cap, la barba larrossegava i el braç funcionava de cos.
Al terra de la casa va quedar laltre meitat dAfrodita. No havia mort.
II acte
Trama prin
Ja pel capvespre Hefest va entrar a casa desprès duna jornada esgotadora. I en veure lúnica meitat dAfrodita que quedava es va posar les mans al cap. Sense pensar-ho dos cops la va agafar i se la va endur a casa de la costurera.
Subtrama 1
La costurera era un gran cuc de seda que vivia dalt duna morera immensa. Passava les nits cosint la crisàlide que li serviria per transformar-se en una esplèndida papallona blanca. A Hefest li devia un favor des de feia molts anys:
Un dia un cucut va aturar-se a la morera i dirigint-se al gegantí cuc li va fer una aposta: Si logro respondre a dos preguntes que em faigs em quedaré el didal amb el que cuses totes les nits La costurera va acceptar i al cap duns instants va formular la primera pregunta:
- Quantes palades de sorra hi ha en les platges darreu del món?
- Una va contestar el cucut molt segur de sí mateix -, a condició dutilitzar una pala suficientment gran.
La costurera va quedar sorpresa per la resposta. Va pensar una estona més....
- Veta aquí la següent pregunta: Quantes fulles té aquest arbre?
- Vuitanta mil sisentes quaranta sis.
- Com ho has pogut saber?
- Si no tho creus, conta-les.
Hi així la costurera va donar el didal al cucut i aquest sen va anar molt lluny. Hefest que havia vist com linsecte perdia la seva finalitat, ja que un cuc de seda que no pot cosir no és res, li va assegurar que al cap de dos nits lin portaria un de nou. I així ho va fer, dos nits més tard va torna a la morera amb un didal fet per ell. Daquesta manera és com es va crear aquest vincle entre el ferrer i la costurera.
Trama prin
Ja era de nit quant Hefest i la meitat dAfrodita irrompien en el clar del turó on es trobava la morera. La costurera, capficada en cosir la crisàlide va tardar en percatar-se de la seva presencia. Finalment els va sentir.
Hefest va demanar que, per tornar-li favor, li hauria de cosir les ferides amb la seda i el didal. El gran cuc va assentir i es va posar mans a la obra.
El cos dAfrodita donava voltes sota el cel duna nit fosca. La seda penetrava la seva pell tendre. Gemecs de dolor trencaven el silenci de la nit. La estaven cosint.
Ja pel matí la costurera havia acabat la feina. Tota la ferida que lhavia dividit en dos estava cosida.
Un cop li van donar les gràcies van marxar cap a casa.
· Transició
Els mesos següents van transcórrer grisos. Hefest feia més foc que mai. Dia rere dia, mes rere mes, flames i més flames i Afrodita, lhermafrodita de mig cos, erma desperit com mai ho havia estat, no feia més que plorar. Hefest per la seva part, tampoc no feia bona cara. Només treballava. Inclús hi havia nits que continuava elaborant foc sense més necessitat que la d incinerar la pena, la pèrdua, el món , lacció que lenvoltava. Els dos somiaven amb cargols, estrelles de mar, tènies, amb violetes, granotes, gripaus i tritons, amb esponges marines i de tant en quant amb cucs de terra i mosques de la fruita. Estaven desesperats.
Trama prin
Un dia, devia ser octubre, va arribar al poble un ésser molt peculiar. Anava sense roba però tampoc nu. De la pell li sorgien elements metàl·lics i tubs en moviment. Tenia la pell dinàmica li mutava. Primer, del coll, li sortien tubs, desprès aquests tornaven al cos i, com icebergs, li apareixien dos planxes de metall oxidat. Era monstruós. Hi es dirigia cap a la casa del ferrer.
Acte III
Era mitja tarda quant la porta del carrer es va obrir, desprès la del rebedor i, ja per últim, la de la habitació. Allí el tenien. Dret, erigit, com un pal. Afrodita plorava. Hefest encara feia foc.
Lésser va obrir la boca descomunalment i va començar a segregar peces de metall. Claus, femelles, marcs, politges, fil ferro a dojo, etc... Aquestes peces tal com arribaven al terra van anar construint una estructura en forma de cos-pròtesi.
Una vegada acabat, lésser va agafar Afrodita del llit i la va encaixar en el nou cos. Milions dagulles minúscules van clavar-se seguint els nervis de les cames i dels braços fins al cap. Afrodita primer no es podia moure, però poc a poc, aquell cos metàl·lic li va anar responent. Primer una passa, desprès una altre... Pocs minuts desprès els dos cossos es van unir a la perfecció.
Status:
Mentre tant, lésser, en silenci, va pujar al terrat, va segregar un telescopi i allí es va quedar, observant les estrelles; neves, plogués, calamarses o llampegues, per sempre més.
Afrodita va viure molts anys en el seu nou estat: barreja de dona, home, màquina i del que no sabem.
Hefest per be que no va entendre mai res, el foc en forma de barba invertida va continuar regnant.
